Som dilluns de Pasqua i com cada any
jo porto la mona per al fill gran.
No s igual que altres vegades,
alg avui no ser a taula,
per tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ning no perdona i menys el banc.
Desprs de la feina a casa
fas neteja a aquella escala
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
t`obriran la porta (`hola, com va?`),
et fars la forta (`t`has aprimat`),
el menut pregunta per qu encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis (`fins aviat`),
fa que no t`amaguis (`t`estimo tant`).
La vida s bonica per a vegades complicada,
tant se val.
El teu home s un tros de pa
per com sempre es va deixar enredar.
Quan va sentir la condemna
li va caure el mn a terra,
que llargs es faran aqueixos quatre anys!
Lents passen els dies, ja s Nadal;
els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et mira
i et saluden amb somriures.
D`on treus tantes forces per no plorar?
I avui torna a ser dissabte,
t`obriran la porta (`hola, com va?`),
et fars la forta (`t`has aprimat`),
el menut pregunta per qu encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis (`fins aviat`),
fa que no t`amaguis (`t`estimo tant`).