Porrera lyrics

Estimo aquesta terra
com una amant fidel i ardent,
aquesta terra meva
que cada jorn m`enc?n i em pren,
pell a pell ens compartim,
cos a cos ens aprenem
i el desig ens mant? vius els somnis.

Aquesta terra adusta,
mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre
com si dins meu hi fes arrels,
tornaveu de solituds,
pas a pas la reconec
i en l`amor la sento altiva i tendra.

La meva terra em porta
camins enll? de mi mateix,
reposo quan la miro,
quan en s?c lluny tot m`entristeix,
solc a solc la sento endins,
pel desig se`m fa present
que el meu cor sense ella no batega.

El Moll? ens du la vida,
la Teixeta l`amor
i les Marrades l``oblit, l`oblit del Nord;

la Sentiu crida a un somni
amarat de claror,
per? les Marrades l`oblit, l`oblit del Nord.

Marxar? d`aqui
quan m`ompli el cor un mati frond?s i clar,
deixar? aquest lloc,
hi ha tanta vida que espera m?n enll?,
pels sentits encara vius
l`horitz? ser? un reclam
on trobar la forca per alcar-me,

no podr? l`enyor
vinclar l`anhel que m`empeny i em fa vibrar,
oblidar el retorn
ser? un espai de silenci i llibertat,
no hi haur? gest ni desig
ni um cami ni cap afany
prou intens per fer-me tornar enrera.

El Moll? ens du la vida,
la Teixeta l`amor
i les Marrades l`oblit, l`oblit del Nord.